Aquí os muestro un trabajo de investigación que he realizado a través de una entrevista realizada sobre la Teoría de las inteligencias múltiples y cómo Howard Gardner nos hace ver que debemos tenerlas en cuenta para el desarrollo global de niño, influyendo notoriamente en su actitud frente al estudio, ante el aprendizaje y ante la motivación.
Mi presentación (en formato PREZI), forma parte del estudio y he sacado numerosas ideas de este artículo publicado en otro blog relacionado con este tema.
Intel·ligències Múltiples a l’escola
Com transformar la nostra escola en una escola de intel·ligències
múltiples?
Aquesta teoria pot
ser una possible resposta a la diversitat de les nostres aules.
Hi ha diferents
passes a seguir per transformar una escola tradicional en una escola de
intel·ligències múltiples:
- Voler fer el
canvi:
És imprescindible que els docents participin voluntariament en aquest
procés de canvi. Haurem de seleccionar i capacitar als integrants del
projecte mitjançant tallers de capacitació intensius.
·
Concepte
de Intel·ligència segons Gardner.
·
Característiques
de cada intel·ligència.
·
Com
reconeixer-les en els nostres alumnes.
·
Com
activar-les.
·
Com
planificar en base a elles.
·
Com
organitzar l’aula.
·
Seleccionar
activitats relacionades amb totes les Intel·ligències i d’acord amb el
currículum.
·
Dissenyar
diferents models d’avaluació.
2. Informar a pares i
alumnes.
3. No hi ha un model
a seguir: Cada
escola de Intel·ligències Múltiples sera fruit de la capacitat i la creativitat
de l’equip.
Objectius
- Ensenyament personalitzat (respectant els diferents ritmes i estils
d’aprenentatge).
- Projecte de
desenvolupament de valors, autoestima i aprenentatge cooperatiu.
- Planificació per
“projectes”on els continguts giren al voltant de problemes o situacions
reals i properes als alumnes.
Resultats
- Presa de
consciència de les fortaleses i febleses de cada alumne.
- Millora de la
seva autoestima.
- Millora de la
seva comprensió dels continguts.
- Millora les
relacions grupals.
- Major compromís
mb l’aprenentatge.
- Afavoreix el
descobriment i el desenvolupament de talents i habilitats especials en projectes
individuals.
- Cada alumne
avança en el seu aprenentatge segons les seves possibilitats.
Definició
de intel·ligència humana
La intel.ligència és
la capacitat de relacionar coneixements que tots tenim, per a
resoldre un determinat problema o situació. Si investiguem una
mica en l’ etimología de la pròpia paraula trobarem en el seu origen
llatí inteligere, composta de intus (entre) i legere
(escollir). Per tant, podem deduir que ser
intel·ligent és saber escollir la millor opció entre les que tindrem
per resoldre un problema.
Visió tradicional de intel·ligència
Com es
medeix la intel·ligència? Malauradament la majoria
dels tests que medeixen la intel.ligencia d’un ésser humà només tenen en
compte les capacitats lògico-matemática i lingüístiques (CI).
Els Tests de Intel·ligència
És una
proba disenyada especificament per a mesurar aptituds, coneixements i
capacitats de l’individu. Consta d’un conjunt de preguntes o
exercicis comuns per a tots els subjectes, anomenats ítems, i la
seva funció és determinar quantitativament els coneixements o destreses.
Generalment, els
items es disposen en un ordre de dificultat creixent. El test s’avalua per
comparació: es compara la puntuació de l’individu
específic amb la d’un grup de persones que s’han sotmés a la mateixa proba.
Això genera l’anomenat Cocient Intel·lectual (CI).
Dr. Howard Gardner
El Dr. Howard
Gardner, Co-Director del Projecte Cero i Professor de Ciències de l’
Educació a l’ Universitat de Harvard, ha dut a terme
investigacions sobre el desenvolupament de la capacitat cognitiva
humana durant molts anys.
Aquestes
investigacions l’han apartat de les teories tradicionals respecte de la
intel·ligència humana que es basen en dos supòsits fonamentals: que la cognició
humana és unitaria i que és possible descriure adequadament
als individus com poseedors d’una intel·ligència única i quantificable.
Howard Gardner, va solucionar
el problema, proposant que no existeix una única intel·ligència si
no moltes; que tots tenim capacitats similars però que sempre som més hàbils
per a unes coses que per a d’altres, i va la va anomenar, Teoria de les Intel·ligències Múltiples.
Així, l’autor amb la
seva proposta estableix que no hi ha una única intel.ligència si no moltes i
ofereix criteris per a observar-les, no per a mesurar-les. Si bé la
majoria de nosaltres tenim totes les intel.ligències, cada persona poseeix unes
característiques cognitives particulars. Cadascú de nosaltres tenim una
combinació diferent d’aquestes 9 intel.ligències i les utilitzem de
manera molt personal. Quan els programes eduactius es limiten a concentrar-se
en el predomini de les intel.ligències lògico-matemàtica i
lingüística, es minimitza la importància d’altres formes de
coneixement.
La teoria de les Intel.ligències Múltiples
Segons
aquesta teoria podem diferenciar diferents intel.ligències:
- Intel·ligència
lògico-matemàtica: És la capacitat per a resoldre
problemes lògics i/o matemàtics. Comprén les capacitats per a realitzar
operacions aritmètiques i raonar correctament. El nostre processament
aritmètic,lògic, raonament… va lligat a ella.
- Intel·ligència
Lingüístico-Verbal: És la fluidesa que te
una persona en l’ús de la paraula. Destresa en l’utilització del
llenguatge, fent referència al significat de les paraules, l’ordre
sintàctic, els seus sons… Aquesta intel·ligència ens capacita per escriure
poemes, històries,…
- Intel·ligència
Visual-Espaial: És l’habilitat de crear un model mental de formes, colors,
textures… Està lligada a la imaginació. Una persona amb una alta
intel·ligència visual està capacitada per a transformar allò que la seva
ment crea en imatges. Aquesta intel·ligència ens capacita per crear
disenys, quadres, diagrames i construir coses.
- Intel·ligència
corporal-cinèsica: És l’habilitat per a
controlar els moviments del cos per a realitzar activitats
físiques com ara esports i requereix una coordinació i un ritme
controlat.
- Intel·ligència
musical: És l’habilitat que ens permet crear sons, ritmes i melodies.
Ens serveix per a expressar les nostres emocions i sentiments mitjançant
la música.
- Intel·ligència
Interpersonal: Consisteix a relacionar-se i comprendre a d’altres
persones. Inclou les habilitats per a mostrar expressions
facials, controlar la veu i expressar gestos en determinades
ocasions. També comprén la capacitat per percebre
l’afectivitat de les persones.
- Intel·ligència
Intrapersonal: És la nostra consciència. Entendre allò que fem i
valorar les nostres pròpies accions.
- Intel·ligència
naturalista: Consisteix a entendre l’entorn natural i l’observació
científica de la natura, com la biologia, geologia o l’astronomia.
- Intel·ligència
existencial: Incorporada l’any 1999 per H. Gardner, és la capacitat
per preguntar-nos sobre la nostra existència en el món.
Fuente: blocs.xtec.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario